Ofertes
Ofertes
Musicals
Musicals
Diáleg Duruflé-Poulenc
F. Poulenc / M. Duruflé
Este concert està compost per peces de temàtica religiosa, de gran profunditat, que conviden a la reflexió i l'emoció. Malgrat inspirar-se ambdues en estils contrapuntístics anteriors, són brillants exemples de la modernitat melòdica de la primera mitat del segle XX i contrasten en la seua sonoritat i caràcter, més realista i tràgic en el cas de Poulenc, i més seré i esperançador en el cas de Duruflé. M. Duruflé (1902-1986) El Rèquiem de Duruflé és una obra plena de calma, esperança i serenitat, molt allunyada dels habituals tremendismes del segle XIX. Obra de gran profunditat i emoció, que a més arriba molt directament als sentiments de qui l'escolta. F. Poulenc (1899 -1963) Quatre Motets per a un Temps de Penitència il·lustren la passió de Crist amb una refinada fusió de textos litúrgics, presenten imatges auditives realistes i tràgiques alhora que manifesten la modernitat de l'esperit del temps en què va viure Poulenc.
Diáleg Duruflé-Poulenc
F. Poulenc / M. Duruflé
Este concert està compost per peces de temàtica religiosa, de gran profunditat, que conviden a la reflexió i l'emoció. Malgrat inspirar-se ambdues en estils contrapuntístics anteriors, són brillants exemples de la modernitat melòdica de la primera mitat del segle XX i contrasten en la seua sonoritat i caràcter, més realista i tràgic en el cas de Poulenc, i més seré i esperançador en el cas de Duruflé. M. Duruflé (1902-1986) El Rèquiem de Duruflé és una obra plena de calma, esperança i serenitat, molt allunyada dels habituals tremendismes del segle XIX. Obra de gran profunditat i emoció, que a més arriba molt directament als sentiments de qui l'escolta. F. Poulenc (1899 -1963) Quatre Motets per a un Temps de Penitència il·lustren la passió de Crist amb una refinada fusió de textos litúrgics, presenten imatges auditives realistes i tràgiques alhora que manifesten la modernitat de l'esperit del temps en què va viure Poulenc.
Diáleg Duruflé-Poulenc
F. Poulenc / M. Duruflé
Este concert està compost per peces de temàtica religiosa, de gran profunditat, que conviden a la reflexió i l'emoció. Malgrat inspirar-se ambdues en estils contrapuntístics anteriors, són brillants exemples de la modernitat melòdica de la primera mitat del segle XX i contrasten en la seua sonoritat i caràcter, més realista i tràgic en el cas de Poulenc, i més seré i esperançador en el cas de Duruflé. M. Duruflé (1902-1986) El Rèquiem de Duruflé és una obra plena de calma, esperança i serenitat, molt allunyada dels habituals tremendismes del segle XIX. Obra de gran profunditat i emoció, que a més arriba molt directament als sentiments de qui l'escolta. F. Poulenc (1899 -1963) Quatre Motets per a un Temps de Penitència il·lustren la passió de Crist amb una refinada fusió de textos litúrgics, presenten imatges auditives realistes i tràgiques alhora que manifesten la modernitat de l'esperit del temps en què va viure Poulenc.
Un Rèquiem Alemany
Johannes Brahms
Johannes Brahms és un dels compositors més importants del romanticisme i, per tant, de la música clàssica. Ofereix aquesta obra en la seua versió més íntima i commovedora. Brahms realitza una reflexió sobre la vida i la mort: ens parla de la resignació dels vius i la pau dels morts amb un missatge de consol. Dos successos en la seua vida van motivar al compositor a escriure esta gran obra: la mort del seu mentor i amic Robert Schumann i la mort de la seua mare.
Un Rèquiem Alemany
Johannes Brahms
Johannes Brahms és un dels compositors més importants del romanticisme i, per tant, de la música clàssica. Ofereix aquesta obra en la seua versió més íntima i commovedora. Brahms realitza una reflexió sobre la vida i la mort: ens parla de la resignació dels vius i la pau dels morts amb un missatge de consol. Dos successos en la seua vida van motivar al compositor a escriure esta gran obra: la mort del seu mentor i amic Robert Schumann i la mort de la seua mare.
Un Rèquiem Alemany
Johannes Brahms
Johannes Brahms és un dels compositors més importants del romanticisme i, per tant, de la música clàssica. Ofereix aquesta obra en la seua versió més íntima i commovedora. Brahms realitza una reflexió sobre la vida i la mort: ens parla de la resignació dels vius i la pau dels morts amb un missatge de consol. Dos successos en la seua vida van motivar al compositor a escriure esta gran obra: la mort del seu mentor i amic Robert Schumann i la mort de la seua mare.
Réquiem
Gabriel Fauré
Gabriel Fauré és un compositor conegut per la seua habilitat per a combinar la tradició clàssica amb la sensibilitat romàntica i la innovació harmònica, creant un estil distintiu i elegant. Va ser un mestre de la melodia i l'harmonia, i la seua música és apreciada per la seua bellesa, refinament i profunditat emocional. Este Rèquiem es caracteritza per enfocar-se en la pau i la tranquil·litat en lloc de la foscor i la tragèdia associades tradicionalment amb la música de rèquiem. Fauré mateix una vegada va dir: "És així com veig la mort: com un feliç alliberador i un desig d'assossec i de repòs". Esta visió es reflectix en la música del seu Rèquiem, que és serena i reconfortant en lloc d'angoixant. El compositor va optar per ometre unes certes seccions del rèquiem estàndard, com el Dies Irae, i en el seu lloc es va centrar en la llum, l'esperança i la pau per a aquells que han mort. Esta interpretació única i reconfortant és una de les raons per les quals el Rèquiem de Fauré continua sent tan volgut per audiències de tot el món.
Réquiem
Gabriel Fauré
Gabriel Fauré és un compositor conegut per la seua habilitat per a combinar la tradició clàssica amb la sensibilitat romàntica i la innovació harmònica, creant un estil distintiu i elegant. Va ser un mestre de la melodia i l'harmonia, i la seua música és apreciada per la seua bellesa, refinament i profunditat emocional. Este Rèquiem es caracteritza per enfocar-se en la pau i la tranquil·litat en lloc de la foscor i la tragèdia associades tradicionalment amb la música de rèquiem. Fauré mateix una vegada va dir: "És així com veig la mort: com un feliç alliberador i un desig d'assossec i de repòs". Esta visió es reflectix en la música del seu Rèquiem, que és serena i reconfortant en lloc d'angoixant. El compositor va optar per ometre unes certes seccions del rèquiem estàndard, com el Dies Irae, i en el seu lloc es va centrar en la llum, l'esperança i la pau per a aquells que han mort. Esta interpretació única i reconfortant és una de les raons per les quals el Rèquiem de Fauré continua sent tan volgut per audiències de tot el món.
Réquiem
Gabriel Fauré
Gabriel Fauré és un compositor conegut per la seua habilitat per a combinar la tradició clàssica amb la sensibilitat romàntica i la innovació harmònica, creant un estil distintiu i elegant. Va ser un mestre de la melodia i l'harmonia, i la seua música és apreciada per la seua bellesa, refinament i profunditat emocional. Este Rèquiem es caracteritza per enfocar-se en la pau i la tranquil·litat en lloc de la foscor i la tragèdia associades tradicionalment amb la música de rèquiem. Fauré mateix una vegada va dir: "És així com veig la mort: com un feliç alliberador i un desig d'assossec i de repòs". Esta visió es reflectix en la música del seu Rèquiem, que és serena i reconfortant en lloc d'angoixant. El compositor va optar per ometre unes certes seccions del rèquiem estàndard, com el Dies Irae, i en el seu lloc es va centrar en la llum, l'esperança i la pau per a aquells que han mort. Esta interpretació única i reconfortant és una de les raons per les quals el Rèquiem de Fauré continua sent tan volgut per audiències de tot el món.
“Petite messe solennelle”
G. Rossini
La “Petite messe solennelle” es va compondre l'any 1863 i va ser descrita pel seu compositor com "l'últim dels meus pecats de vellesa". Catòlic i poc practicant, Rossini arriba a la seua vellesa trenta anys després d'haver-se retirat, moment en el qual pretén reconciliar-se amb el Déu de la seua infància. És un testimoniatge de l'emoció que sent cap al misteri de la mort, així com un retorn a les fonts, a la seua infància i al catolicisme. Amb més de 70 anys, Rossini no sap si tutejar a Déu o inclinar-se davant Ell en adoració respectuosa. En l'autògraf de la partitura, Rossini es dirigix a Déu, per última vegada, d'esta manera: "Déu de bondat, ja està acabada esta pobra xicoteta Missa. És música sacra el que acabe d'escriure o música detestable? Jo vaig nàixer per a l'òpera bufa, i Tu ho saps bé. Poca ciència i un poc de cor; tot és ací. Beneït sigues i concedeix-me el Paradís".G. Rossini. (Passy, 1863).
“Petite messe solennelle”
G. Rossini
La “Petite messe solennelle” es va compondre l'any 1863 i va ser descrita pel seu compositor com "l'últim dels meus pecats de vellesa". Catòlic i poc practicant, Rossini arriba a la seua vellesa trenta anys després d'haver-se retirat, moment en el qual pretén reconciliar-se amb el Déu de la seua infància. És un testimoniatge de l'emoció que sent cap al misteri de la mort, així com un retorn a les fonts, a la seua infància i al catolicisme. Amb més de 70 anys, Rossini no sap si tutejar a Déu o inclinar-se davant Ell en adoració respectuosa. En l'autògraf de la partitura, Rossini es dirigix a Déu, per última vegada, d'esta manera: "Déu de bondat, ja està acabada esta pobra xicoteta Missa. És música sacra el que acabe d'escriure o música detestable? Jo vaig nàixer per a l'òpera bufa, i Tu ho saps bé. Poca ciència i un poc de cor; tot és ací. Beneït sigues i concedeix-me el Paradís".G. Rossini. (Passy, 1863).
“Petite messe solennelle”
G. Rossini
La “Petite messe solennelle” es va compondre l'any 1863 i va ser descrita pel seu compositor com "l'últim dels meus pecats de vellesa". Catòlic i poc practicant, Rossini arriba a la seua vellesa trenta anys després d'haver-se retirat, moment en el qual pretén reconciliar-se amb el Déu de la seua infància. És un testimoniatge de l'emoció que sent cap al misteri de la mort, així com un retorn a les fonts, a la seua infància i al catolicisme. Amb més de 70 anys, Rossini no sap si tutejar a Déu o inclinar-se davant Ell en adoració respectuosa. En l'autògraf de la partitura, Rossini es dirigix a Déu, per última vegada, d'esta manera: "Déu de bondat, ja està acabada esta pobra xicoteta Missa. És música sacra el que acabe d'escriure o música detestable? Jo vaig nàixer per a l'òpera bufa, i Tu ho saps bé. Poca ciència i un poc de cor; tot és ací. Beneït sigues i concedeix-me el Paradís".G. Rossini. (Passy, 1863).